El Bloc de Cultura

Des de la Fundació Catalunya-La Pedrera volem fomentar la creació artística i la reflexió per mitjà de l’acció i la difusió cultural, tot impulsant el talent per arribar cada dia a més persones.

Quan la música es converteix en paraula, per Elisabet Franch

Diuen que és un llenguatge universal. Diuen. Però quan la música et porta a un país amb una llengua i una cultura totalment diferents als propis, la cosa es complica una mica. Ja fa tres mesos que visc a Suzhou, Xina, on estic en període de prova com a Flauta Solista Assistent de la Suzhou Symphony Orchestra. Vaig ser conscient des del principi que no seria fàcil, però em va semblar la decisió correcta en aquesta etapa de la meva carrera.

img_20170102_130940

No negaré la satisfacció personal i el creixement professional que m’està aportant aquesta feina, passi o no el trial. Estem en uns moments en els que no és fàcil tenir una plaça a una orquestra i, per greu que em sàpiga que aquesta oportunitat hagi sortit a l’altra punta de món, m’ha sortit, i només per aquest fet ja estic agraïda. Ara el que toca és donar-ho tot durant aquests sis mesos de prova, i no pensar més enllà si sortirà o no.

Tota decisió porta conseqüències, coses que agraden i coses que no agraden tant. La part bonica: experiències que marquen un abans i un després, com acabar l’any tocant amb Anne-Sophie Mutter. La realitat: llevar-se cada dia a una ciutat de 10 milions d’habitants, sortir al carrer i acceptar que és en va intentar passar discreta (els entenc, a vegades jo també em pregunto que estic fent allà). L’anglès no es parla gaire al dia a dia fora de la feina, i una cosa tan senzilla com obrir un compte al banc o demanar un telèfon mòbil xinès es converteix en una odissea que pot costar tot un matí o tota una tarda, no exagero. Un bon sistema que he trobat és dur a sobre paperets amb frases bàsiques per fer-me entendre mínimament, i a partir d’aquí hi ha dies que ho aconsegueixo i altres que no. No puc evitar sentir-me frustrada: parlo bé sis idiomes, i tot i així, les úniques opcions que em salven de moment són els paperets o el traductor de Google.

Entrar a l’Auditori em fa desconnectar una mica d’aquesta realitat: l’edifici és impressionant i la veritat és que passo gran part del dia allà dins ja sigui assajant o estudiant. Quan agafo la flauta, l’escalfo i toco les primeres notes, noto la pau interior que torna a al seu lloc, em transporto a un altre món i m’oblido del que visc. I tot el que no he pogut explicar, ni descriure, ni parlar, ho dic aleshores amb la música…sembla una tonteria, però ajuda tenir la sensació que finalment em puc comunicar d’alguna manera i treure de dins tot el que he sigut incapaç de dir amb paraules durant el dia. Vist així, si, la música és un llenguatge universal i una forma de comunicació tan vàlida com qualsevol altra.

L’orquestra promet: la plantilla actual és de 64 músics de 16 nacionalitats diverses i la mitjana d’edat és de 30 anys. Al ser una orquestra de nova creació tothom està molt motivat i amb ganes de treballar. No és fàcil arrencar de zero, faran falta uns mesos per anar-nos coneixent per tocar junts, buscar un so comú a la corda, una articulació i uns atacs igualats als vents i un equilibri entre les seccions. complementant-nos i ajudant-nos mútuament.

img_20170102_180652

La Residència Musical enguany a La Pedrera ha sigut un regal, i crec que ha arribat en un dels millors moments. Gràcies a aquest projecte de suport als joves músics que ofereix Fundació Catalunya-La Pedrera tornaré a casa dues vegades aquesta temporada. Canvia molt la situació: aquests tres mesos han sigut complicats ja que a part de la feina cal afegir tot el tema de papers, buscar pis…ha sigut un impacte gran. Poder tornar aquesta setmana em carregarà d’energia per afrontar la següent etapa. No ho amagaré: no he aconseguit dormir ni cinc minuts la nit abans de venir esperant impacientment el cotxe que em duia a l’aeroport, m’he posat a plorar de felicitat quan ha començat l’embarcament del vol i he acceptat molt gratament la copa de champagne que m’ha ofert la hostessa quan m’he assegut.

Torno a casa!!!!!! Moltíssimes gràcies a tots els que ho heu fet possible.

 Elisabet Franch és resident a La Pedrera al cicle Residències Musicals 2016-2017

Si voleu gaudir del seu art en directe podeu fer-ho en el seu proper concert a La Pedrera el diumenge 22 de gener a les 18h. Més informació i entrades, aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 19 gener, 2017 by in Música, Sin categoría and tagged , , , , .
%d bloggers like this: