El Bloc de Cultura

Des de la Fundació Catalunya-La Pedrera volem fomentar la creació artística i la reflexió per mitjà de l’acció i la difusió cultural, tot impulsant el talent per arribar cada dia a més persones.

Sobre Moviments Granados, per Xavi Bové

Xavi Bové, és enyinger i creador visual visual centrat en la relació entre les arts visuals i la música, especialment en espectacles en viu. És director del Festival Internacional de Mapping de Girona i creador per a La Pedrera de l’espectacle interactiu Moviments Granados”

La visualització de la música s’ha explorat en multitud d’ocasions al llarg de la historia de l’art, sobretot des del segle passat per gran quantitat d’artistes de diferents disciplines, des de la pintura fins la infografia, i més recentment gràcies als estudis sobre la sinestèsia. Les darreres innovacions tecnològiques ens permeten utilitzar noves eines per a crear espectacles màgics on la barreja de llum i interpretació en directe ens donen emotives fórmules per gaudir l’expressió artística.

Moviments Granados és un espectacle que uneix harmònicament la llum, la música i l’arquitectura i que és a la vegada un homenatge al gran compositor català, Enric Granados, en el context de les celebracions del centenari de la seva mort. Neix de la voluntat de la Fundació Catalunya-La Pedrera de fer un espectacle en el marc del Festival LLUM BCN -circuït d’instal·lacions lluminoses en què conflueixen la tradició, l’art i la tecnologia que té lloc dins les festes de Santa Eulàlia- que posa en valor el patrimoni gaudinià, amb una proposta trencadora, dins la seva línia de projectes de foment de la recerca creativa i de suport al talent musical.

Espectacle Moviments Granados a La Pedrera el passat 12 de febrer. ©Fundació Catalunya-La Pedrera

Espectacle Moviments Granados a La Pedrera el passat 12 de febrer. ©Fundació Catalunya-La Pedrera

Aquest projecte beu de les fonts de les avantguardes de principi del s. XX, per una banda els pintors abstractes, tant del Futurisme italià, del Der Blaue Reiter alemany o l’Orfisme francès, amb artistes com Boccioni, Kandinski o Delaunay, preocupats per que les seves peces suggerissin alguna cosa més, que no entrés només per la vista; i per altra, dels artistes que experimentaven amb el cinema com Oskar Fischinger, Walter Ruttmann o John Whitney, que creaven en els seus projectes una mena de dansa visual sincrònica amb la música. Més recentment, trobem artistes que treballen també aquestes relacions entre llum, imatge i so, com Davide Quayola, Ryoichi Kurokawa o el col·lectiu artístic The Macula.

És per tant, un projecte que uneix TRADICIÓ i INNOVACIÓ, que utilitza tècniques de màpping i creative coding (programació creativa), aprofitant tot el bagatge d’artistes precedents.

Els encàrrecs artístics són per mi uns dels reptes més excitants i imponents, sobretot quan hi ha gran llibertat creativa, com ha estat el cas d’aquest projecte, i sobre un edifici que exigeix molta cura amb la intervenció visual.

Moviments Granados a La Pedrera. ©Fundació Catalunya-La Pedrera

Moviments Granados a La Pedrera. ©Fundació Catalunya-La Pedrera

Des del primer moment, tenia clar que volia fer un espectacle interactiu de música en directe i visuals a temps real sobre la façana de La Pedrera, seguint la línia de treball de les meves creacions artístiques que recerca la representació visual de la música. I volia crear-lo fent un anàlisi del so de cadascun dels instruments independentment i del moviment del director d’orquestra, transformant la música en imatges. S’estableix doncs un diàleg entre els intèrprets i el propi edifici, i la música n’és el seu llenguatge, transformant la façana d’aquest emblemàtic edifici en un cos viu per mitjà de la projecció de llum, un instrument de grans dimensions que llueixi al bell mig de Barcelona.

Després de donar-li força voltes, vàrem creure oportú centrar la proposta musical en la figura d’Enric Granados, en motiu del centenari de la mort del pianista i compositor lleidatà. Les peces triades són fragments de l’obra Trio, Opus 50 del 1895 per violí, violoncel i piano, una obra no molt coneguda d’aquest compositor, lligant també la formació musical amb la superfície de projecció sobre la Casa Milà, el xamfrà del Passeig de Gràcia amb el carrer Provença, format per tres columnes de finestres i balcons. D’aquesta manera, es crea una correspondència situant cadascun dels tres músics en un dels balcons del primer pis, violoncel a l’esquerra, violí al centre i teclat (piano) a la dreta, i el director d’orquestra a peu de carrer.

El fil argumental i estètic s’ha construït  a partir de la seva vida i el darrer viatge en vaixell des dels Estats Units on va morir ofegat després que el seu vaixell fóra torpedinat per un submarí alemany.  És per això que el leitmotiv visual ha estat l’AIGUA, aquestes onades que varen engolir al compositor, i que alhora són clara morfologia de l’arquitectura d’aquest magnífic edifici de Gaudí.  He volgut crear uns continguts visuals respectant el patrimoni arquitectònic i delicadesa formal de la façana, destacant-ne els seus detalls i composició mitjançant una aproximació estètica minimalista, d’abstracció visual, lligada a la pròpia abstracció de l’art musical. Les línies de la façana, plenes de corbes i ondulacions, adoptaran un comportament d’onades a partir del moviment de les mans del director d’orquestra, que es transformarà en so per als músics i en sinuós ball per a l’edifici. I les diferents pedres i finestres s’aniran animant i tintant amb una pell lumínica a partir dels instruments, segons la seva intensitat i alçada freqüencial.

Espectacle Moviments Granados a La Pedrera el passat 12 de febrer. ©Fundació Catalunya-La Pedrera

Espectacle Moviments Granados a La Pedrera el passat 12 de febrer. ©Fundació Catalunya-La Pedrera

Considerant la fascinació de Granados per l’obra de Francisco Goya, es parteix de l’anàlisi de diferents peces d’aquest pintor per a trobar la grama cromàtica de la proposta.  S’han triat pintures on hi ha diferenciació de dos elements o tons principals, i dos elements de rerefons (a banda del negre), per a traslladar-ho als elements musicals i gestuals i la seva simbologia. En l’obra de Goya predominen els colors ocres, amb tons rentats, allunyats dels purs, hi ha un excel·lent tractament de la llum.

Acabo concretant aquesta correspondència:

 Violí…………………………………………………………………………….. Vius, E. Granados

Violoncel………………………………………………………………………. Càlids
, complementaris

Moviment director i teclat……………………………………………… Freds, profunds, el mar

Gairebé de forma casual, ens adonem que els colors triats acaben lligant amb la paleta de colors del pati interior de La Pedrera.

Per últim, també vaig voler que aquesta fóra una experiència interactiva participativa on el públic pogués prendre el lloc del director, un cop acabat el concert, i “fer moure” i “fer sonar” La Pedrera amb la interacció dels moviments del seu propi cos.

Detall del moment d'interacció amb la façana de La Pedrera. ©Fundació Catalunya-La Pedrera

Detall del moment d’interacció amb la façana de La Pedrera. ©Fundació Catalunya-La Pedrera

En resum, una experiència artística interactiva a través de la tecnologia que juga també amb les textures plàstiques de l’arquitectura de Gaudí. El meu desig és que hagi estat una proposta que, si més no, hagi estat respectuosa amb l’obra d’aquests grans artistes que comparteixen la “G”: Gaudí, Granados i Goya.

Xavi Bové

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 4 Novembre, 2016 by in Audiovisual, Música, Patrimoni and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: