El Bloc de Cultura

Des de la Fundació Catalunya-La Pedrera volem fomentar la creació artística i la reflexió per mitjà de l’acció i la difusió cultural, tot impulsant el talent per arribar cada dia a més persones.

El mapping i el no res, per Xavi Bové

Xavi Bové, és enyinger i creador visual visual centrat en la relació entre les arts visuals i la música, especialment en espectacles en viu. És director del Festival Internacional de Mapping de Girona i va crear per a La Pedrera l’espectacle interactiu Moviments Granados”,  del qual en breu publicarem un post.

Des de l’inici de l’existència de la humanitat les tecnologies han possibilitat investigar i disposar de diferents vies d’expressió. Moltes d’elles són tan sols l’evolució de tècniques emprades centenars, fins i tot milers d’anys enrera. En l’època de les ja ultra repetides noves tecnologies, denominació amb un component de falsa eternitat, les modes popularitzen tècniques aparentment innovadores, sorprenents.

Des de que el màping omple pàgines de diaris, indicador que és ja un terme democratitzat i que des de nens fins a avis en tenen coneixement, tothom en vol tenir un, a la seva festa major, sobre el seu producte, o en el seu espectacle.

Cal però, fer un exercici d’humilitat com a artista o client a l’hora d’enfrentar-te a un projecte d’aquests tipus. Si mirem una mica en el passat, veurem que la sopa d’all ja es va inventar fa uns quants anys. I ens podem remuntar cap al centenars de milers d’anys enrera, amb la Càmera Obscura, que per qui no ho conegui es tracta d’una projecció en una superfície d’un espai fosc, un interior, d’una imatge de l’exterior i invertida. Les lleis de la física ens han permès explicar aquest fenomen que el nostres avantpassats experimentaren sorpresos a les coves i tendes del paleolític. Sense entrar molt en detalls, a l’antiga Grècia aquest fenomen es va convertir en tècnica emprada en rituals, on mitjançant una font de llum (foc) s’il·luminava un cos i la seva imatge es veia projectada sobre una paret o sostre a través d’un petit forat. Molts més anys després es va popularitzar amb la Llanterna Màgica i la Fantasmagoria al s.XVIII, amb projeccions d’elements pintats en un vidre sobre una pantalla o bé, per mitjà d’un joc de miralls, a sobre d’altres objectes, posem per cas un taüt o una mòmia, creant il·lusions que espantaven als assistents. Per cert, si algú vol experimentar-ho en persona, tant aquests fenòmens com molts d’altres es poden trobar al magnífic Museu d’Historia del Cinema de la ciutat de Girona.

Festival Internacional de Mapping de Girona.

Festival Internacional de Mapping de Girona. ©FIMG

Festival Internacional de Mapping de Girona. ©FIMG

El gran avenç de les tecnologies en quant a màquines (com projectors o ordinadors) ha fet possible les projeccions que veiem avui en dia d’alta definició i potencia, tant de gran dimensions com aquelles de petit format. Per altra banda, l’avenç en quant a programes informàtics i a llenguatges de programació, permeten crear continguts audiovisuals en dues o tres dimensions i adaptar-los exactament sobre aquella superfície on projectar.

Moviments Granados a La Pedrera. ©Fundació Catalunya-La Pedrera

Projecte “Moviments Granados” a La Pedrera. ©Fundació Catalunya-La Pedrera

El mapping és, per tant, una tècnica que permet crear una pell efímera de llum sobre un cos concret, quiet o en moviment, petit o gran, interior o exterior. Però més enllà de la tècnica en sí, la clau de qualsevol via d’expressió és justament allò que es vol expressar, allò que com a creador algú vol posar de manifest, que ens pot emocionar o inquietar, que ens dóna una nova mirada, una lectura, una experiència en sí mateixa, o que ens explica una historia. Per tant, el “com” no és res, ha de ser transparent a l’espectador, més enllà d’aquells que en tinguin un particular interès en el procés de creació i execució. Quan una persona aprèn a escriure no vol dir que sigui capaç de redactar una novel·la rellevant. De la mateixa manera, el fet que els nostres dispositius mòbils enregistrin video no ens fa cineastes.

Projecte Banda Sonora Visual. ©Xavi Bové i Lúdic3

Projecte Banda Sonora Visual. ©Xavi Bové i Lúdic3

Posaré un altre exemple, molts ens vàrem sorprendre amb els espectaculars efectes de les pel·lícules en 3D (amb ulleres) quan el cinema buscava nous camins de supervivència. Però un cop l’espectador s’ha espantat la primera vegada que ha vist una espasa sortir de la pantalla cap a ells, molt poc sovint es troba còmode amb aquest tipus de projeccions, on la tècnica resulta gratuïta per la història a transmetre. En canvi, alguns pocs projectes, com el documental Pina de Wim Wenders, o el film Up de Pixar, utilitzen la tridimensionalitat per a donar un component narratiu a les obres.

Amb tot, i com tot, la clau de cada projecte on s’incorpori una tècnica és que el contingut sigui l’adient per la naturalesa del mateix, ja sigui un espectacle popular per una festa major, una experimentació artística, una obra de teatre o la promoció d’un vehicle, per citar alguns exemples. I ja sigui a temps real, interactiu, participatiu o un video en loop. El moment de la sorpresa del mapping ja ha passat, ja hem vist com un edifici es contorneja, es crema o es derrumba. I també hem vist com alguns projecten imatges de grans dimensions sobre un edifici, com si fóra una gran pantalla de cinema, sense tenir en compte l’arquitectura del mateix, la perspectiva, o si les imatges es deformen sobre la morfologia de la façana.

Projeccions sobre arbres ©Xavi Bové

Projeccions sobre arbres ©Xavi Bové

Com deia, no hem inventat pas la sopa d’all, però cadascú la pot cuinar a la seva manera i fer-la particular. I hi ha també qui compra la sopa ja preparada en sobre i de marca blanca. Fins i tot qui la vol fer sigui com sigui, tot i no tenir alls!

El mapping, videomapping, projecció mapping o mapeig de video, com li vulgueu dir,  és una tècnica que ha arribat per quedar-se, tant sobre edificis, com en espectacles musicals, com en instal·lacions museístiques. Molts artistes s’han especialitzat en l’ús d’aquesta eina en les seves creacions, però no utilitzen la tècnica per sè, sinó que tenen el seu propi estil creatiu que apliquen en els seus projectes, amb la pregunta primera de ‘què’ i el ‘perquè’ i no el ‘com’. Aquesta i sols aquesta és la manera en que els projectes de mapping no ens resultin avorrits o repetitius, sinó emocionants, suggeridors, divertits o dramàtics, aquells que desperten el “oooh!” entre el públic assistent i aquells que fan que aquesta tècnica, i no disciplina artística, ens segueixi fascinant.

Xavi Bové

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 28 octubre, 2016 by in Arts escèniques, Audiovisual, Música and tagged , , , .
%d bloggers like this: