El Bloc de Cultura

Des de la Fundació Catalunya-La Pedrera volem fomentar la creació artística i la reflexió per mitjà de l’acció i la difusió cultural, tot impulsant el talent per arribar cada dia a més persones.

Necessitem Jardins Botànics (1)

Dins de les arts escèniques, al llarg dels anys, múltiples artistes han necessitat trobar noves fórmules expressives molt pròpies, implícites i inseparables de la seva manera d’entendre l’escena. Aquest afany, ha anat forjant «una manera de fer» que a banda d’aportar un valor artístic que jo considero extraordinari, representa la part més compromesa, més innovadora i més arriscada de les arts escèniques.

Cabo San Roque, Bestiari © Joan Tous

Cabo San Roque, Bestiari © Joan Tous

Són professionals que basen el seu art en un afany incansable de compromís, superació i confrontació amb si mateixos posant en crisi l’evolució constant de les idees estètiques. Aquests professionals investiguen, creen i treballen desenvolupant els paràmetres que han anat definint i defineixen la veritable avantguarda de les arts escèniques en cada moment de la història.

M’atreveixo a afirmar, que apostar per la creativitat i la investigació en art escènic és alhora apostar pel futur de les arts escèniques. És apostar per una amalgama creativa d’una riquesa extraordinària; per una diversitat cultural i de pensament que no té preu.

Agrupación Señor Serrano, Brickman Brando Bubble Boom © Pepe Molina

Agrupación Señor Serrano, Brickman Brando Bubble Boom © Pepe Molina

El potencial i valor artístic d’aquest sector són indiscutibles i són el futur de múltiples fórmules artístiques basades en la comunicació en viu que poden esdevenir, espero que en un futur no massa llunyà, el punt de partida d’una nova revolució artística que a hores d’ara ja considero urgent i molt necessària.

Ara ja fa quatre anys, va néixer el cicle de creació escènica d’autor anomenat “Noves Escenes, Noves Mirades” que aquest any adapta el seu nom a “Noves Escenes a La Pedrera”. Han estat quatre anys apassionants, bonics, plens de moments meravellosos que l’equip de La Pedrera ha creat i defensat amb perseverança i amb tot l’amor. Quatre anys de veritable compromís i de defensa encomiable de tot aquest univers escènic del que parlo.

Macarena Recuerda, That's the story of my life © Pepe Molina

Macarena Recuerda, That’s the story of my life © Pepe Molina

Aquest cicle, va néixer com un territori on poguessin mostrar-se, aparèixer, créixer i multiplicar-se espècies menys conegudes, filles d’una lògica no sorgida d’un pacte de convivència entre púbic i espectador. Va néixer com un moment exuberant i intens d’intercanvi d’experiències; de suscitació de passeigs per plaers presents.

David Espinosa, Much ado about nothing © Pablo Ricciardulli

David Espinosa, Much ado about nothing © Pablo Ricciardulli

Sense cap mena de dubte, contextos com el “Noves Escenes a La Pedrera”, són on s’assenten les bases que han d’estimular les necessàries revisions estètiques i comunicatives de les arts escèniques adaptades als nostres temps.

Hi ha una manera de mirar i de viure la cultura i l’art escènic i de fer cultura i art escènic, que representa inequívocament una mirada diferent, un fenomen bell, un patrimoni valuós i necessari que no només participa sinó que també construeix i constitueix l’ànima d’un poble.

La Cultura, en la seva total riquesa i diversitat, en el seu sentit més ampli, és l’ànima de tota societat. Si no creem espais que com “Noves Escenes a La Pedrera” acullin, promoguin, recolzin i defensin certes iniciatives, certes maneres de fer, certes mirades sobre l’art i la cultura, també morirà o no creixerà part de la nostra ànima.

Ernesto Collado i Piero Steiner, Constructivo © Pablo Ricciardulli

Ernesto Collado i Piero Steiner, Constructivo © Pablo Ricciardulli

“Noves Escenes a La Pedrera” és, i tant de bo segueixi sent-ho per molts anys, un d’aquests espais tant necessaris que obren portes i finestres de bat a bat a altres sensibilitats, a altres mirades sobre el que ens envolta. Espais de refugi quasi bé espiritual on tota una fauna i una flora excitants, durant uns moments, ens traslladen a altres universos i fan possibles altres percepcions; altres emocions.

Necessitem jardins botànics.

Mil gràcies per aquest quatre anys.

(1) Aquest títol no és meu, li he robat (se’l deixaria robar amb gust) a en Jaume Melendres. Autor, director, dramaturg, professor d’art dramàtic i un dels meus grans mestres. Aquesta usurpació, també pretén ser un petit homenatge al que fou un ésser sensible a la diversitat de les arts, a la seva pluralitat i a la seva riquesa. Sempre el recordarem.

Jordi Fondevila

Jordi Fondevila és director, dramaturg i gestor cultural. Des de 2012 col·labora com assessor de programació del cicle “Noves Escenes a La Pedrera”.

La programació de la propera edició del Noves Escenes a La Pedrera 2016, la podeu consultar aquí.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 15 Abril, 2016 by in Arts escèniques and tagged , , , .
%d bloggers like this: