El Bloc de Cultura

Des de la Fundació Catalunya-La Pedrera volem fomentar la creació artística i la reflexió per mitjà de l’acció i la difusió cultural, tot impulsant el talent per arribar cada dia a més persones.

El Taller de Gaudí del segle XXI  

El visitant és rebut a l’Espai Gaudí per una gran maqueta de La Pedrera. Acaba de visitar el terrat i està a punt d’endinsar-se en l’univers de Gaudí, un recorregut per les golfes de La Pedrera que acullen, en 1.280 m², maquetes i plànols, objectes i dissenys, fotografies i vídeos.

Abans de tot, les imatges de gran format del primer audiovisual ens conviden a entrar al taller de Gaudí. Un taller singular, un obrador on es palpa la passió pel treball, i on acumulava models de guix, figures de filferro i malla, esquelets, formes geomètriques, pedres, plantes, animals … Si ens parem un moment i ens fixem en detall, podrem descobrir quins eren els elements inspiradors, els seus paisatges, el seu món social i cultural i el seu mètode de treball.

Part central de l’Espai Gaudí

Part central de l’Espai Gaudí

 La interpretació de La Pedrera, és un dels punts centrals de l’Espai Gaudí, no solament per ser una de les obres més monumentals de Gaudí i la darrera civil que va construir, sinó per tractar-se d’un immoble amb què aporta solucions noves en la distribució dels espais, el sistema estructural i els mètodes constructius.

L’edifici és explicat a través d’una gran maqueta que analitza especialment les característiques del mur cortina de pedra, l’organització i la ubicació dels patis, la planta lliure, la disposició i el desenvolupament dels arcs de les golfes, les circulacions i les façanes.

Fragment de l’audiovisual Apunt Biogràfic. El taller de Gaudí.

Fragment de l’audiovisual Apunt Biogràfic. El taller de Gaudí.

Gaudí treballava en tres dimensions, dissenyava els seus edificis mitjançant maquetes en evolució constant i per això les maquetes de guix realitzades expressament per a l’espai són essencials per entendre les estructures i detalls dels edificis, així com per exemplificar el seu mètode de treball. Durant la construcció Gaudí va fer-se fer una maqueta de guix de la façana (malauradament desapareguda), en què el guixaire Joan Beltran anava modelant els entrants i sortint de l’edifici d’acord amb les ordres de Gaudí. Desprès separaren la maqueta a trossos i la traslladaren a diversos punts de l’obra, perquè els picapedrers en prenguessin model directament.

Maqueta de la façana feta pel guixaire Joan Beltran (1910)  © Càtedra Gaudí

Maqueta de la façana feta pel guixaire Joan Beltran (1910)                 © Càtedra Gaudí

Les golfes sorprenen al visitant per la seva singularitat, arcs de maó pla, sense contraforts ni columnes, un espai ampli sense divisions que, en origen, acollia els serveis, safareigs i estenedors de roba per a les 16 famílies llogateres dels pisos.

La maqueta de La Pedrera es complementa amb tres models de detall, un gran audiovisual a vol d’ocell, i altres de detalls de forja i metall, fusta, guix i ceràmica, i en la pintura mural, el vidre i la llum, i un altre que recull fotografies històriques i els plànols originals de l’obra.

L’Espai Gaudí és l’únic espai gaudinià on és possible apropar-se en profunditat a les seves obres, que fan de Gaudí un dels arquitectes més sorprenents del tombant del segle XX. Com deia  Elies Rogent, director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, “No estic segur si hem donat el títol d’arquitecte a un boig o a un geni. El temps ho dirà”.

I a partir de la interpretació de La Pedrera i de conèixer de prop la vida de Gaudí, la visita segueix… us esperem!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 1 febrer, 2016 by in Audiovisual, Patrimoni and tagged , , , .
%d bloggers like this: