El Bloc de Cultura

Des de la Fundació Catalunya-La Pedrera volem fomentar la creació artística i la reflexió per mitjà de l’acció i la difusió cultural, tot impulsant el talent per arribar cada dia a més persones.

Una de vampirs!

Aquest 2016, des de la Fundació Catalunya – La Pedrera seguim col·laborant amb l’Associació Cultural Anima’t en la tasca de projectar cinema en versió original a l’Auditori de Tarragona.

La nostra és una programació estable. Cada diumenge a les 19h, de setembre a abril, oferim estrenes, en pantalla gran i en l’idioma original, pel·lícules d’actualitat que es mouen a mig camí entre el mainstream i les creacions d’autor. L’objectiu és clar: fer arribar al públic el millor cinema de la temporada, perquè, malauradament, aquest no acostuma a tenir cabuda a les sales comercials de les ciutats de mida mitjana i si la hi té, no sol ser en versió original.

Ho sabem. Projectant un cop per setmana, és impossible no deixar-nos propostes molt interessants. Per això intentem que la programació sigui variada en quant a gèneres, representativa del cinema actual i, en molts casos, busquem que estigui també avalada per premis o distincions en festivals de renom com el de Cannes o San Sebastián.

Aquest cop vam engegar amb Amy (Asif Kapadia, 2015), el documental sobre la vida d’Amy Winehouse, vam continuar amb la gairebé teatral Retour à Ithaque (Laurent Cantet, 2014) per seguir amb un dels directors joves més prometedors, Xavier Dolan, i la seva Mommy (2014).

I així arribem a aquest diumenge, dia 31, amb… UNA DE VAMPIRS!!! També volíem fer-hi lloc a la ciència ficció i What we do in the shadows (Taika Cohen, Jemaine Clement, 2014) era una bona opció per conèixer el dia a dia d’un grup de vampirs immortals a la societat actual. Sens dubte, passarem una estona…TERRORIFICAMENT DIVERTIDA!.

D’aquí saltarem a Itàlia amb Il capitale umano (Virzi, 2014) i Turist (Ruben Östlund, 2015), que té, per cert, un inici realment impactant.

Mita tova (Tal Granit, Sharon Maymon, 2014) és una producció israeliana, que tracta d’una forma ben curiosa el tema de l’eutanàsia.

Eden. Lost in music (Mia Hansen-Løve, 2014) està ambientada en el boom de la música techno que va viure França als anys 90:

I acabarem la temporada al març amb Mandariinid (Zaza Urushadze, 2013), una peli estoniana que reflexiona sobre els valors humans en moments de conflicte:

Amb això ens plantem amb la parada de Setmana Santa, però treballant ja en la programació futura a l’abril. Mentrestant, podeu ampliar informació al web de la Fundació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 28 gener, 2016 by in Audiovisual and tagged , , , , .
%d bloggers like this: