El Bloc de Cultura

Des de la Fundació Catalunya-La Pedrera volem fomentar la creació artística i la reflexió per mitjà de l’acció i la difusió cultural, tot impulsant el talent per arribar cada dia a més persones.

El treball amagat de les dones als tallers modernistes, per Mireia Freixa

És prou conegut que les dones varen tenir un gran protagonisme en la industrialització a Catalunya des de la segona meitat del segle XIX fins als anys del modernisme. Les dones, i també les nenes, treballaven com a assalariades a peu de teler a les produccions de llana, cotó o seda, amb horaris extenuants i salaris molt inferiors als del seus companys mascles. D’altres, treballaven com a dependentes, en petits tallers artesanals o es dedicaven a la confecció de roba, al gènere de punt en petits obradors o a domicili. I totes elles ho compaginaven amb les tasques domèstiques, convençudes que, amb la seva aportació econòmica, només “ajudaven” a les despeses familiars; tot això, amb la conseqüent manca de valoració de la feina realitzada.

En el context de l’exposició que presentem a La Pedrera, “Modernisme. Arts, Tallers, Indústries”, el treball de les dones hi és molt present, tot i que, com era comú a l’època, es tracta, en la majoria dels casos, d’una feina amagada. A les fotografies d’indústries i tallers que acompanyen l’exposició – podem descobrir la gent en el moment de la feina o els treballadors/es posant pel fotògraf-, la presència és, de manera aclaparadora, masculina. Hi ha dos sectors, però, en els quals la presència de dones se’ns fa molt evident: els tallers de ceràmica decorativa i els obradors de confecció.

En el primer cas, una fotografia de l’Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat ens mostra els obrers i obreres de la fàbrica Hijos de Jaime Pujol y Bausis. Les dones eren les encarregades de pintar amb trepes o estergits. Sabem però, que a l’ombra del taller de mosaics de Lluís Bru i Salellas i va treballar també, la seva filla Elàdia, un dels pocs noms de dona que coneixem de les moltes que varen treballar en tallers familiars.

Treballadors de la fàbrica Pujol i Bausis. c. 1904-1905. AMEL. Col·lecció Imatges, procedència Remei Artigas

Treballadors de la fàbrica Pujol i Bausis. c. 1904-1905. AMEL. Col·lecció Imatges, procedència Remei Artigas

L’altre sector en què la mà d’obra femenina era majoritària era el relatiu a les nomenades arts de l’agulla. A l’exposició hi ha present el treball procedent de la Fábrica de blondas y encajes de Joaquín y Mariano Castells d’Arenys de Mar. La mà d’obra de la dita fàbrica eren les puntaires amb el seu treball artesanal, elaborat a partir dels projectes dels Castells i, sobretot, comercialitzat per l’empresa. La fotografia de l’Arxiu Mas que hi podem veure ens mostra els dos germans Castells amb el seu cosí i la seva mare, Anna Maria Simon, en la feina de picar el cartró fet a partir de la matriu i que guiaria la tasca de les puntaires.

Puntaires d’Arenys de Munt, 1906

Puntaires d’Arenys de Munt, 1906

Finalment, en l’àmbit en què les dones tingueren un paper indiscutible fou en la confecció de la roba femenina; no en la masculina que sempre fou una prerrogativa dels sastres. La feina de modista era un concepte genèric que aplegava tant les obreres de la confecció com figures destacades, és el cas d’Ana Renaud Muntané. D’entre les selectes peces de “Madame Renaud” mostrem un bonic vestit de nit, mentre la tasca molt més àrdua de les treballadores de la confecció la presentem a una de les interessants postals dels Grans Magatzems El Siglo de la sèrie del fotògraf Àngel Tolrà Viazo.

Taller de confecció. Grans Magatzems El Siglo, Barcelona. Foto: Àngel Toldrà Viazo, s/d

Taller de confecció. Grans Magatzems El Siglo, Barcelona. Foto: Àngel Toldrà Viazo, s/d

En tot cas, una feina “amagada” però amb prou indicis per poder descabdellar.

Mireia Freixa

Comissària de l’exposició “Modernisme. Arts, Tallers, Indústries”

2 comments on “El treball amagat de les dones als tallers modernistes, per Mireia Freixa

  1. teresamiquel
    28 Novembre, 2015

    Molt interessant post. Jo sóc de Sóller, un poble de Mallorca on la industrialització va ésser molt important al segle XIX i principis del XX (igual que el Modernisme). Quan, durant la guerra civil, les fàbriques tèxtils de Barcelona tingueren dificultats, foren les de Sóller les que suministraven teles.
    Així, com que m’interessa molt el tema, vull felicitar a Mireia Freixa per ésser l’autora i a la Fundació Catalunya-La Pedrera per donar-li difusió. Enhorabona!

    M'agrada

  2. Mireia Freixa
    24 gener, 2016

    Moltes gràcies Teresa pel teu interès. Hem volgut donar la volta al modernisme i presentar-lo des del mon dels tallers – i la feina de les dones hi tenia un paper important. Mireia Freixa

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 26 Novembre, 2015 by in Exposicions and tagged , , .
%d bloggers like this: