El Bloc de Cultura

Des de la Fundació Catalunya-La Pedrera volem fomentar la creació artística i la reflexió per mitjà de l’acció i la difusió cultural, tot impulsant el talent per arribar cada dia a més persones.

“Soy mineroooo!” per Julià Guillamon

Karin Leiz, que ha estat la seva musa, model, companya i que ha treballat en tots els grans projectes de Leopoldo Pomés, li va dir un dia (mentre el veia remenar els negatius de les seves fotografies en busca de joies oblidades), que semblava un miner. A en Pomés li va fer gràcia i a tothom a qui ensenya el ser treball li diu que fa de miner o, fent veure que és el cantant Antonio Molina: “soy minerooooo!” Així em van rebre, fa gairebé dos anys, quan vam començar a treballar en el projecte d’exposició “Leopoldo Pomés Flashback”.

Es tractava de llençar-se de cap en l’arxiu, mirar centenars de negatius i fulls de contacte, triar, separar, organitzar, tornar a triar, fer carpetes per temes, i anar donant forma a poc a poc a una nova mirada del món de Leopoldo Pomés, que integrés la fotografia i la publicitat, la poesia i els grans esdeveniments (com la inauguració del Mundial de Futbol o la pel·lícula Olímpica), el Pomés més íntim i l’home de món o, com li agrada definir-se ell mateix, el senyor de Barcelona.

Cada dijous baixàvem a la mina. I era una experiència molt agradable. Pomés m’esperava per fer el cafè. Arribava la Karin i començàvem a mirar material. Un dia era en Pomés que ens ensenyava les fotografies que tenia seleccionades a l’ordinador, i les anava comentant amb anècdotes divertides. Altres vegades, era la Karin que havia trobat l’original d’un anunci dels primers o una capsa que van fer, amb un disseny molt atractiu, per una marca d’ulleres de sol. O un poema dedicat de Joan Brossa. O bé era Isabel Fàbregas –que ho sap tot de l’arxiu de Leopoldo Pomés—que desenterrava una col·lecció de còpies d’època de les fotografies que es van fer servir per crear la imatge de la Tortillería Flashflash. Després, l’equip de la Pedrera m’ajudava a estirar els fils.

Així, entre cafè i cafè, cigarret i cigarret, va anar prenent forma aquesta exposició que, ara me n’adono, s’hauria pogut titular també “Leopoldo Pomés Flashflashback”. El procés ha estat tan divertit, tan creatiu i ens ho hem passat tan bé, que un títol així, de broma, li hauria quedat rodó. He tingut la sort de poder compartir molts matins de més d’un any amb una parella extraordinària: en Pomés, intuïtiu i tabalot; la Karin, endreçada i sensible. Amb ells i amb tot l’equip, hem volgut transmetre a l’espectador el misteri de la vida interior, la màgia de l’acte creatiu i l’alegria de viure. Vet aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 21 Juliol, 2015 by in Exposicions and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: